El passat 6 de novembre, al Gran Teatre d'Alzira, s'imposà la flama d'or i murta a en Francisco Fernández y García, de mans de la fallera major de la nostra ciutat, senyoreta Andrea Palau i Cuenca.

Aquest acte l'organitza Junta Local Fallera (J.L.F.)  per tal de reconeixer l'historial faller d'aquells que, amb el seu esforç, han treballat per la seua falla i pel món faller.

Faller de Pare Castells des del 1987, ha estat sempre molt inmers al món de les falles. Des del primer any, Paco, ha estat inmers en totes les activitats d'aquesta comissió, bé com a president o ja dins de la junta directiva, a excepció d'uns anys que va canviar de falla. Així com, al món de J.L.F.  des del 1992 fins al 2002; 9 anys coma  delegat d'incidències i 1 com a vocal.

És per aixó que, no es gens d'extranyar, que aquest moment fora tan especial, doncs, com diu ell mateix: "Més que el valor de la insignia, és el d'haver estat tants anys com a faller".

Al acte el van acompanyar el president i la fallera major de Pare Castells, i la seua dona, que sempre l'ha acompanyat en tots els seus anys com a faller. Per açó, Paco vol donar-li les gràcies, ja que sense ella no podria haber estat mai faller i molt menys president.

Paco va ser faller de Pare Castells quasi des dels seus inicis. Així es com ens conta que l'escut de la falla representa per una banda l'amor a les falles i les tradicions valencianes, com així ho fan el masclet i el bunyol, i per l'altra, el nom del carrer on des del primer moment es planta el monument, el bonet del pare Castells.

I com va ser que va arribar a aquesta falla? Per la familia. Perquè Pare Castells sempre ha estat una falla de familia on els més menuts que eren infantils van anar creixent i formant la comissió adulta.

Després d'uns anys d'activitat fallera intensa, el nostre faller s'en va anar en deixar de plantar-se el monument, però, com diu el refrany: "Qui de casa s'en va, a casa torna". En qualsevol cas, el cor d'aquest faller i el de la seua dona, sobretot, sempre tiraren per Pare Castells.

Durant els seus tres anys de president va sentir el suport de la seua comissió, una comissió que volia que fora president i que així li ho va fer saber. Per aixó, malgrat els problemes interns, inherents a qualsevol falla, Paco va repetir càrrec i inclús es va interessar pels assumptes de junta local fallera, participant-hi activament. Segons ell, "les falles mouen uns sentiments que et permiteixen mantenir les forces". De fet, els seus millors anys van ser els de president i aquells de junta, doncs, va conseguir uns bons amics, entre ells cal destacar a Agustí Martí.

"Per damunt de tot el que més he de resenyar son les alegries de la meua familia i de totes aquelles persones que han estat al meu costat i tots aquells anys en que he sigut president."

Actes que més li agraden

La presentació per damunt de tot i la ofrena de flors.

El que per a ell significa ser faller

Participar d'una festa en companyia de tota la teua familia i defensar els arrels valencianes.

El que menys li agrada de les falles

La gent que s'aprofita de les falles per a beneficiar-se econòmicament (pels seus propis interessos) i que, a sobres, no fan res per les falles.

El nomenament de la nostra fallera major es va celebrar amb honors i festa el passat 11 de Setembre. La nostra fallera major, Mª Jesús, ens dedica una breu resenya explicant com va ser aquest acte: 

"Un any més de nervis, d'espera i de moments viscuts amb gent que estime i m'acompanyarà al llarg d'aquestes falles. L'any passat em va brindar l'oportunitat de ser fallera major de Pare Castells, oportunitat que vaig poder gaudir amb mon pare com a president. Aquest nou ejercici tornaré a gaudir junt a les meues amigues i la meua cort un nou any faller. Tornaré a representar la comissió que més estime, i tornaré a tindre com a president a la persona que més vull, a mon pare. Com l'any passat, aquest 11 de Setembre, vaig celebrar el meu nomenament i no per ser la segona vegada va ser menys emocionant, van ser amb mi la meua falla, amics que sense ser fallers van voler compartir amb mi aquest primer dia de falles tan especial. I per últim destacar l'assistencia de Capella i Laura, que per les seues circumstancies especials, van fer més important si cap, aquest esdeveniment. Per últim, els meus pares i el meu germà, a qui tant estime i sense els quals no podria gaudir de les falles."

Seguint amb l'entusiasme i la dedicació d'aquests darrers anys, hem comptat amb la participació dels comerços de la nostra barriada per tal de gaudir d'un mig any faller que vam celebrar el passat 18 de Setembre junt a amics i veïns de la barriada de Pare Castells. 

 Foto dels guanyadors del torneig de Rumikub 2010, mig any faller.